ÉS NOTÍCIA Temps afegit


La Plataforma del Sénia retreu al govern espanyol que no reclami la indemnització pel projecte Castor a ACS

ACN // ALCANAR

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha rebut amb escepticisme l'anunci de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i les explicacions del ministre d'Energia, Álvaro Nadal, sobre la paralització dels pagaments del crèdit de l.350 milions d'euros pel tancament del projecte Castor. En declaracions a l'ACN, el portaveu de l'entitat, Evelio Monfort, ha retret al govern espanyol que, més enllà de donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant bona part del decret llei que va aprovar l'operació financera, resulta imperatiu exigir a l'exconcessionària del fracassat magatzem submarí, Escal UGS –controlada pel grup ACS-, el retorn de la indemnització. Per contra, lamenta Monfort, a més d'evitar exigir responsabilitats a l'empresa de Florentino Pérez, la paralització del retorn dels crèdit als bancs no suposarà una rebaixa dels costos fixos en la factura del gas, ni permetrà recuperar el que els consumidors ja han pagat.

"Sempre havíem dit que els ciutadans no havíem de pagar els errors d'una empresa privada. Però el ministre ja ha dit que sí, però no. No pagarem el rebut del gas posant Castor i ho farem per posar diners pel desfasament entre el que el govern paga i el que nosaltres paguem a les companyies. Seguirem pagant el mateix amb un nom diferent", ha abundat Monfort, que considera un engany la manca d'explicacions del ministre Nadal sobre l'actuació futura del govern al respecte. "Durant 30 anys seguirem pagant el Castor i ara tindrà un altre nom", ha insistit Monfort, tot argumentant que els efectes de la sentència del Constitucional no fan preveure que la paralització dels pagaments s'acabi traslladant als consumidors amb una reducció dels costos regulats a la factura.

Aquest dimecres al vespre, en la comissió d'Energia del Congrés, Nadal es va limitar a constatar l'evidència que la paralització dels pagament ordenada per la CNMC a partir de 2017 suposarà una "enorme litigiositat" entre operadors privats i entre privats i públics. És a dir, que els bancs que van prestar a Enagás els 1.350 milions d'euros perquè el govern espanyol indemnitzés l'empresa de Florentino Pérez en menys de 35 dies –Santander, Caixabank i Bankia- acabaran acudint als tribunals ordinaris per exigir-ne el cobrament. L'operació, a 30 anys i un 4,3% d'interès, suposava carregar a la factura del gas dels consumidors 80,66 milions d'euros anuals: uns 2.420 milions, amb interessos, en tres dècades.

Ni una paraula de Nadal sobre la possibilitat d'exigir el retorn dels 1.350 milions d'euros a Escal UGS i ACS. Tampoc sobre una possible modificació en el tràmit, després que el Constitucional qüestionés de forma directa l'ús de la fórmula del decret llei al considerar que no existien raons d'urgència en l'aprovació del mecanisme de la indemnització. La inacció del govern espanyol deixa el camp abonat a una batalla creuada de demandes judicials de llarg abast i resultat incert. "Des de la Plataforma sempre hem demanat que el govern espanyol reclami a ACS que torni els diners i no que paguem tots cada cop que obrim el gas. Cal que tot el que hem pagat es torni i es retorni, amb efectes retroactius als consumidors. Tota la resta és enganyar-nos i a tots els espanyols", ha reblat.

Amb l'argument que l'impagament a Escal UGS hauria generat un "default" del sistema gasista espanyol, hauria enutjat el Banc Europeu d'Inversions i podia haver provocat una crisi del deute sobirà en un moment que la prima de risc era molt alta i la confiança en l'euro baixa, el ministre va voler tancar el debat. La Plataforma, però, segueix recordant que, darrera del projecte i la seva planificació, existeixen responsabilitats tècniques i polítiques que cal continuar exigint a la llum de les mancances, errades i negligències que podria presentar totes les fases de construcció i execució del magatzem de gas submarí. El Síndic de Greuges, en aquest sentit, està ultimant un informe tècnic que reclama a les autoritats judicials que investiguen la responsabilitat per l'episodi de més d'un miler de terratrèmols arran la injecció de gas, així com també a la Unió Europea, l'encàrrec d'una auditoria tècnica completa que posi llum sobre el cas. El document té ja el suport de diversos col·lectius professionals, encapçalats pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

Aquest dimecres al Congrés, però, el ministre va tornar a passar de puntetes sobre la qüestió del desmantellament que el moviment ciutadà i diversos partits polítics de l'oposició continuen exigint. Va escudar-se en l'argument que els experts del Massachusetts Institue of Technology recomanaven esperar "dos o tres anys" perquè s'estabilitzés el subsòl abans d'actuar. "Senyor ministre, han passat cinc anys –des que es van tancar les instal·lacions-: si ja n'han passat tres ja es podria desmantellar", ha inquirit el mateix Monfort. Nadal va insistir que calia extreure el gas abans de procedir al desmantellament, en contra dels procediments habituals en la indústria petroliera i gasista. "Hauria d'explicar les raons tècniques que impedeixen abandonar aquests camps. Això no és ciència de l'espai, es fa cada dia a centenars de pous arreu del món i en condicions més complicades. No veig res d'extraordinari", ha explicat per la seva banda el geòleg i professor de la UB, Josep Giner, amb dècades d'experiència al món dels hidrocarburs. Reclama que es demani l'opinió d'empreses especialitzades en aquestes tasques i no només la d'institucions de recerca.

Giner, que ha estudiat de forma independent i exhaustiva els fonaments tècnics i l'evolució del projecte Castor està convençut que les raons geològiques es troben darrere del fracàs del magatzem de gas submarí i que l'auditoria tècnica les podria acabar revelant de forma clara. "Hi ha prou indicis de que hi ha coses que s'han fet molt malament des del punt de vista tècnic", sosté. Apunta, fins i tot, que caldria esbrinar si, realment, els promotors coneixien que el projecte estava ja condemnat abans d'injectar el gas que va provocar més d'un miler de terratrèmols. "S'ha de comprovar si abans d'injectar el gas l'empresa era conscient que no tiraria endavant, segons es desprèn de l'informe de l'IGME de finals de 2013. És molt probable que ho sabessin abans d'injectar", sentencia.


Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


PUBLICITAT

Entrevista a Miquel Carles, president del Fepromodel

DESTAQUEM

"El Carnaval"

Entrevista a l'equip ciclista Controlpack


PUBLICITAT

La joventut i el món del vi

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Teveon.tv utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació