Aprofitant l’agost he llegit el darrer llibre del geògraf valencià Josep Vicent Boira, un dels estudiosos més reconeguts sobre les grans infraestructures d’allò que alguns en diuen l’arc mediterrani, d’altres els Països Catalans o, com ell titula al llibre, “la Commonwealth catalanovalenciana”. Més enllà de l’actualitat del tema amb la lamentable aturada de les obres de la variant de l’Aldea o la inanició del projecte de la nova autovia del mediterrani, l’A7, Boira ens aporta una visió històrica de les relacions econòmiques entre Catalunya i el País Valencià, del passat i futur de les infraestructures que han d’unir els dos territoris. L’autor constata com els debats malauradament no canvien amb el temps. Recull una cita del sindicalista Joan Fàbregas, del 1932, en què afirmava que Catalunya contribuïa amb un 20 % a les despeses generals d’Espanya mentre que només rebíem el 5,3 % de les inversions. O una altra de l’economista i representant de la patronal valenciana, Romà Perpinyà, del mateix any, reclamant la via ferroviària per a mercaderies d’ample internacional que permetés comunicar València amb la frontera.
segueix...